Va entrar com a delegat de l'equip infantil B l'any 1973 i va sortir-ne després de quinze temporades de president, ara fa cinc anys (2008). Manel Sánchez ha fet tots els papers de l'auca al CE Manresa i, en 35 anys a l'entitat, les ha vist de tots colors. Tot plegat no ha volgut que quedi en l'oblit i d'aquí la iniciativa de crear el seu museu particular en dos espais, un a casa seva i l'altre a la primera planta del seu magatzem (sempre ha estat professional de la pintura).

Després de la seva sortida del CE Manresa, tots els objectes més significatius de la seva llarga etapa al club van quedar exposats, i encara hi són, en una habitació del seu pis particular. Fotografies, quadres, llibres, etc., formen un espai que recorda els temps viscuts per Manel Sánchez al club blanc-i-vermell, sobretot els més exitosos, com ara ascensos, traspassos de jugadors importants, com Gallego, Lardín o Setvalls, entre altres, esdeveniments com l'aterratge amb helicòpter del rei Joan Carles al Congost, i com no, els actes del Centenari del 2006 amb un entrenament del primer equip del FC Barcelona al Nou Estadi.

Però l'afició per recopilar una bona part de la història del CE Manresa no va quedar aquí. Amb els retalls de diari que tenia guardats, de Regió7, sobretot, Manel Sánchez ha confeccionat un segon museu. El que era el seu despatx ha quedat empaperat de vivències i, en aquest cas, amb les no tan bones també presents. "Hi ha molts records meus i de molta gent que s'hi pot veure identificada. Durant els anys m'ha agradat guardar-ho tot i ara el que he fet és exposar-ho per qui vulgui venir a veure-ho i fer memòria".

Com en el pis particular, en el magatzem també s'hi contemplen bones notícies del CE Manresa, però també fracassos i decepcions. Manel Sánchez recorda que "la meva presidència va acabar després de ser maltractat i enganyat per companys meus directius i per l'Ajuntament", en clara referència al projecte que l'expresident tenia amb Amador Bernabéu (avi del jugador del Barça Gerard Piqué) i amb l'empresa sabadellenca Urbasa, que no va quallar. "Em van tallar les ales i mai ningú no podrà saber si era una bona iniciativa o no", recorda Manel Sánchez. Un espai preferencial d'aquest segon museu és un gran quadre amb la fotografia de pràcticament tots els presidents que ha tingut el Manresa al llarg de la seva història. "Ho vam encarregar per al centenari i la idea és que després es quedés al club, però allà van posar-hi un altre plafó", ha dit Manel Sánchez.

La dèria perquè la història del CE Manresa no es perdi no s'atura. Fins i tot, Manel Sánchez no veuria amb mals ulls posar ordre als trofeus i material que hi ha al Nou Estadi: "em faria il·lusió i en podem parlar, sempre que la meva presència no molesti".